Qui som

Aquesta és la pàgina web de la nova UIS (Unió Internacional de Sindicats) de la FSM (Federació Sindical Mundial) que es va creà a Barcelona (estat espanyol) al febrer de 2014, agrupant els sindicats (i altres organitzacions amb posicions de classe) dels PiJ (Pensionistes i Jubilats) dels 5 continents del nostre planeta.

La FSM és la més gran organització mundial de la lluita contra l’explotació capitalista. I també la més gran organització que s’oposa a l’imperialisme. No n'hi ha cap altra que uneixi els sindicats veritablement de classe (ja que altres a vegades es diuen sindicats de classe però recolzen al FMI, Fons Monetari Internacional, i  l’OTAN).

La FSM es va fundar l’any 1945, a París, sumant i coordinant els sindicats que van ajudar a la derrota del feixisme. Ja en els seus inicis la socialdemocràcia (complint el seu reiterat paper d’ajuda a la burgesia) intentà trencar la unitat del sindicalisme de classe. Al Congrés Fundacional de la FSM a París van intentar que la FSM no es posicionés contra el colonialisme encara molt estès en aquella meitat del Segle XX.

L’any 1949, els sindicats citats van trencar la FSM i van crear la CSIOL, Confederació Sindical Internacional d’Organitzacions Lliures, (que avui és la CSI després de sumar els sindicats de origen cristià), que és aquella que va recolzar (demostrant que no eren organitzacions lliures, sinó depenents del gran capital) el cop contra Allende, l’Apartheid i als sionistes d’Israel (encara tenen a dirigents del sionisme a la direcció mundial de la CSI).

Nosaltres, els PiJ que impulsem aquesta nova UIS de la FSM ens pronunciem amb rotunditat i claredat contra el sindicalisme groc, contra el sindicalisme de conciliació de classes, contra el sindicalisme de la negociació sense lluita, de la claudicació a canvi de prebendes pels dirigents sindicals.

Els PiJ, per la nostra edat, hem viscut les batalles sindicals de la segona meitat del segle passat i coneixem com, gràcies a la FSM i a l’exemple de la classe obrera dels països que construïen el socialisme, s’arrancaren grans victòries a la patronal: reducció d’horaris, vacances, dret a la salut i ensenyança públiques i gratuïtes, pensions de jubilació, millores a la seguretat i higiene als llocs de treball, dret a la negociació col•lectiva, drets sindicals, etc.

Nosaltres hem viscut la represàlia del capital (assassinats, detencions, tortures, judicis no justos, empresonaments, acomiadaments, llistes negres, atur, malalties laborals, accidents de treball evitables, l'emigració laboral, etc.) i d’ella hem aprés que sols amb l’organització com a classe podem aconseguir grans i petites victòries.

Hem vist com la patronal comprava i corrompia a dirigents sindicals. El cas espanyol és d’escàndol: els que van succeir al líder històric de CCOO (Comissions Obreres), Marcelino Camacho, s’han venut: Antonio Gutiérrez a la socialdemocràcia, al PSOE, i Fidalgo al partido successor del feixisme de Franco, al PP.

Però, des del seu 15 Congrés, la FSM està recuperant forces i amb les accions de cada any del 3 d’octubre, data de la seva fundació al 1945, ha aconseguit que centenars de sindicats de tot el planeta se sumin a les Jornades Internacionals d’Acció contra el capitalisme.

En el darrer i 16 congrés de la FSM (Atenes, abril de 2011) entre altres molts acords, els quasi 900 representants de 320 sindicats de classe dels 5 continents, vam decidir crear una UIS de PiJ.

Aquí està el nostre origen i la base del nostre futur.

Anem a reforçar el treball dels quasi 90 milions de treballadors afiliats a la FSM a través dels seus sindicats, país per país. Anem a organitzar i coordinar les lluites dels PiJ de tot el planeta. Anem a fer conèixer que mentre a Europa es perden drets dels PiJ (amb el recolzament dels sindicats de la CSI a aquestes mesures reaccionàries), a Llatinoamèrica s’avança en las reivindicacions dels pensionistes i jubilats.

Anem a lluitar per a que en els països on encara no existeixen les pensions públiques pels treballadors després de la seva vida laboral, les n'hi hagi i de qualitat.

El nostre objectiu és aconseguir a tot el planeta que tots els assalariats tinguin una pensió pública mínima suficient, que els asseguri una vida digna, amb els serveis de transport, salut, atencions i oci gratuïts (acabant amb els grans negocis privats que el capitalisme vol basar en aquestes necessitats humanes).

Anem a lluitar per la fi del capitalisme, per acabar amb l’explotació de l’home per l’home.

Un món sense treballadors és impossible, un món sense capitalistes és necessari i possible.

El futur de la Humanitat és el Socialisme i la classe obrera el construirà.