Report DE LA CONFERENCIA DE Barcelona, FEBRER 2014

Camarades i Amics

Porto salutacions fraternals dels veterans MUA Veterans i els Pensionistes de Fair Go, i el moviment de jubilats d’Austràlia.
Us agraeixo l’oportunitat d’estar aquí I aprendre I comprendre les vostres dificultats, que poden no ser molt diferents de les nostres a Austràlia
Australia no és diferent de cap altre país desenvolupat, doncs el factor avarícia ha pres el control a través de la influència ideològica de les empreses Nacionals i Multinacionals. El govern federal I els estatals estan implementant l’agenda de les corporacions sota la disfressa de crear treballs sense preocupar-se de les necessitats del poble en conjunt.

La manufactura, fabricació I indústries relacionades han marxat, la sang i agalles de la nostra terra han estat esquinçades. Hi ha alguna resistència i lluita a càrrec d’alguns sindicats, aliats amb el moviment social i la comunitat.

Amb la automàtica prenent un rol dominant i la pèrdua de milions de treballs, junt amb tots els treballs exterioritzant-se, no estem sols; els mateixos problemes tenen lloc als països desenvolupats amb governs sense preocupació pel benestar de la gent.

Els grans beneficis de les empreses mai s’han posat en dubte, només les millores guanyades pels treballadors i jubilats. Aquest és un increment dels proletaris, pobres, i sense sostre, la intenció és culpar els que no es poden defensar.

Els Veterans del MUA han estat involucrats a les campanyes per a resistir i derrotar els atacs sobre la nostra gent, siguin treballadors, jubilats o marginats, no podem asseure’ns i deixar que l’estructura al nostre voltant es desmantelli, i que del nostre país es drenin els recursos i la riquesa.

Massa èmfasis s’ha posat en la nostra oposició als partits socialdemòcrates que pacten massa sovint, en lloc de liderar un moviment “d’herba arrelant” pel que sempre hem lluitat, per les condicions de benestar que les nostres societats necessiten.

A Austràlia tenim tres grans grups de jubilats que representen els pensionistes i jubilats.

D’Austràlia, però tenim grans diferències, dues de les organitzacions fan molt poc a la lluita: la primera Organització de jubilats és auto- finançada i no té cap agenda política excepte mirar pels seus interessos.

La segona organització de la comunitat de jubilats té només a la seva agenda els temes del programa polític del govern però no estan a una lluita de classes, tenen sortida als medis i contracten personal però a la fi del dia pacten, doncs reben finançament del govern que recolza les seves activitats.

La tercera es diu una “Fair Go For Pensioners” que està feta de  Sindicalistes Jubilats juntament amb grups socialment compromesos de la comunitat i activistes de partits minoritaris, i la organització de les Pensions Estatals finançades parcialment per l’Estat i els membres. És molt  activa i distribueix diaris a la gent gran i difon i recolza casos de lluita social, i aquesta és la organització amb la que treballen els sindicalistes jubilats.

Dels set estats d`Australia “Fair Go ForPensioners” és activa en cinc estats i els darrers dos s’estan desenvolupant. Ens reunim cada  dos mesos per a accions Nacionals i Estatals i fer enquestes telefòniques i comunicacions amb una base regular per a mantenir viva la lluita. Un dels nostres objectius nacionals és per un increment de la pensió del 27.7% al 35% del salari mig masculí. Això permetria una vida millor pels pensionistes que no tenen altre suport que la pensió. Aquells que viuen sols o de lloguer actualment passen moments durs, i si no tenen algun altre ingrés estan vivint a la vora de la línia que marca la pobresa.

Els suplements que l’ Estat ofereix i que canvien a cada Estat sens dubte seran atacats, doncs els governs conservadors estan procedint a això ara mateix amb un Comité Auditor que aconsellarà al govern quins talls es poden fer.

Treballadors i Pensionistes han estat sota atac per dos partits polítics a favor de pujar l’edat de jubilació a 67. Els dos esmenten a l’envelliment de la població per a augmentar l’edat de jubilació a Australia, culpant el cost, mai la mala gestió dels fons i la venda de tots els actius amb beneficis. Fa tres setmanes, la pensió d‘invalidesa es va aturar a persones sota 40. El sistema mèdic també està sota atac amb alguna part del cost a pagar per la comunitat, paguem actualment un 1,5% en taxes mèdiques res es diu dels 5.400 milions de diner públic que subsidien les mútues de salut privades. En diuen col•laboració público-privada: jo en dic diner públic per a benefici privat, i això és només a nivell nacional, tenim també els estats atacant les concessions, que ens ajuden a finançar les pensions, així que estem batallant en diversos fronts, amb el  govern local, per a incrementar els fons i amb els directius que des de l’ombra dirigeixen el que volen.

Camarades, Australia ha estat sota atac per companyies mineres, empresaris, partits polítics de les dues ales, el crash financer, més el cost de les  Bases dels EEUU  a Australia, sense que la gent tingui el dret a dir no. Les industries manufactureres han marxat i l’atur campa, l’atur juvenil a algunes àrees és del 12% i els nostres joves no aprenen oficis, tenim molt a fer.

Camarades, el món passa canvis que no deixen cap racó sense regirar, amb un sistema de individualisme oposat al col•lectivisme, en detriment dels australians, en lloc d’apropar-se a  l’ideal comunista.

Veiem als joves influenciats per aquest flagell ideològic a través de les aliances americanes amb l’èmfasi a l’individualisme, sense entendre que l’egoisme no es pot sostenir a si mateix i cava la seva tomba. La nostra Illa nació està capturada per les corporacions, cosa perillosa; a la seva agenda està moure’s per a desballestar el moviment sindical que és un atac als grans. No hi ha una guia que lluiti per l’estructura dels salaris altra que la força del moviment sindical per a incrementar els sous. La pensió mitjana és el 27.5% del sou mig masculí, i el crit dels conservadors és que els salaris són massa alts però mai diuen una paraula sobre els seus salaris obscens i extres, sense mencionar els beneficis record; grans negocis i multinacionals tenen menys imposts i més beneficis a expenses de les pensions i els marginats.

Camarades, com tots podeu veure des del col•lapse del sistema financer, els atacs als treballadors i a les comunitats ha estat a l’ordre del dia dels partits polítics a les dues ales a la majoria dels nostres països. Australia  no és diferent, un front internacional unit és necessari per a enviar el missatge a les nostres comunitats, estem en el procés de començar la campanya amb pamflets a centres comercials pel país, radio i qualsevol mitjà per a arribar al públic. És un gran repte però ho hem fet abans, cal fer-ho pels nostres nens. Som de la opinió que és imperatiu que creem un gran moviment social per a un canvi progressiu.

Fred Krausert - MUA Veterans (Australia)